Situat a la Vall de Ribes, al Ripollès, l’extens municipi de Toses ocupa la vall alta i capçaleres del riu Rigard que discorre d’est a oest, des del Pla de Rus, el Pla d’Anyella, la Collada de Toses i les Colladetes fins a Ribes de Freser, creant contrastats paisatges entre la obaga i el solei, en un recorregut caracteritzat pels extensos plans de suaus contorns entorn dels 2.000 metres i pronunciats pendents als vessants més baixos.

   La vall del Rigard, per la seva particular orientació i un desnivell que supera els 1.600 metres genera una immensa varietat d’espais, propicis per a acollir una gran riquesa d’espècies vegetals i animals, que es veuen afavorides pel particular clima de l’alta muntanya mediterrània humida, caracteritzada per una gran insolació i abundants precipitacions.

   L’excepcionalitat dels seus paisatges d’alta muntanya, poc erosionats formant extenses pastures alpines on antigament es concentraven milers de caps de bestiar, fa que Toses tingui part del seu terme municipal protegit i formant part de dos Espais declarats d’Interès Natural. Són els Espais de la Serra de Montgrony i el de les Capçaleres del Ter i del Freser, declarat aquest també Reserva Nacional de Caça i futur Parc Natural.
A més Toses, té gran part del límit sud del seu terme municipal, des del Pla d’Anyella i el Pla de Rus fins la Moixera, coincidint amb el límit nord-oriental del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

   El terme municipal es veu atravessat per dues grans vies de comunicació: La carretera N.152 (la mítica “Collada de Toses”), i la via del Ferrocarril Transpirinenc, que igual que la carretera uneix Barcelona amb Puigcerdà. Són totes dues obres d’enginyeria capdal a la seva época, que seguint les antigues vies tradicionals de comunicació entre la conca del Ter i la Cerdanya, van trencar l’aillament que històricament havien imposat les dificultats en la comunicació a través d’unes muntanyes imponents de clima extrem a l’hivern. A més des de fa pocs anys, s’han condicionat, asfaltant-les, les carreteres de terra que paral.leles al riu unien els diferents pobles de la vall, creant un nou eix que sortint de Planès (Planoles) passa per Fornells de la Muntanya, Toses, i arriba fins a la Collada de Toses i les pistes d’esquí de la Molina, estalviant un bon grapat de curves i temps.

   Aquest aillament històric, afavorit pel fet de que la vall de Toses formés una baronia al marge del domini del reial, ha ajudat a conservar els principals valors d’un territori amb una acusada identitat. Així, fins als nostres dies han arribat quasi inalterades unes esglésies romàniques milenàries que conserven al seu interior testimonis artístics d’excepcional valor, com són les pintures romàniques originals.

   L’arquitectura de les antigues cases que dominen el paisatge dels pobles, és rústica i arcaïtzant, caracteritzada per la senzillesa de la pedra i la llosa, creant conjunts de gran bellesa i personalitat, que mantenen l’originalitat dels petits pobles d’alta muntanya.

   El municipi deToses, que fins a 1968 incloïa també el poble de Planès (actualment part del municipi de Planoles), està format pels pobles de Toses, Nevà, Fornells i Dòrria. A més hi ha el veïnat d’Espinosa i un bon grapat de masos dispersos com El Pelòs (Toses), Cal Baldric de Dalt (Nevà) i Cogumells, La Polella, El Porxo, i Cal Morer (Dòrria).

DADES PRINCIPALS

   HABITANTS CENSATS: 153 (14 d’agost de 2002)

   COTA MÁXIMA: 2.546 m.

   COTA MÍNIMA: 1.070 m.

   SUPERFÍCIE: 57,82 Km2

   SÍMBOLS:

   L’escut de l’Ajuntament de Toses és caironat. D’or, amb una palmera arrencada de sinople (verd) acompanyada de 2 escudets triangulars curvilinis de gules (vermell) carregats d’una creu plena d’argent, un a cada costat. Per timbre té una corona de baró.

   L’escut conté al centre la palmera, atribut del patró local Sant Cristòfol. Els escudets a banda i banda són els de la casa d’Urtx, barons de Toses. La corona de baró fa referència a l’estatus feudal de la vall de Toses, anomenada també Baronia de Toses.

   La bandera de Toses és apaisada, de proporcions dos d’alt per tres de llarg, vermella, amb una creu plena blanca el gruix dels braços de la qual és de 1/6 de l’alçaria del drap, ressaltant sobre el centre una palmera verda d’altura 4/6 de la del drap.

   La bandera és feta amb la creu blanca sobre fons vermell, símbol dels Urtx, mentre que la palmera, com ja s’ha dit és el símbol de Sant Cristòfol.