Nevà

   El poble de Nevà, a una alçada de 1.250 m., és l’únic de la vall que està situat a la vessant obaga. Malgrat aquesta orientació excepcional, gaudeix d’una posició privilegiada, per la seva posició en un dels costers de l’àmplia vall que formen els Plans de Nevà, que davallen suaument des de gairabé 2.000 metres fins al mateix poble, i que creen un paisatge especialment bucòlic.

   Històricament, Nevà ha estat sempre unit al domini feudal de Toses, tot i tenir autonomia parroquial plena, ser tant antic com ell (es ja citat, a l’any 839 dC amb el nom de Nevano), i haver arribat a tenir més famílies censades que el mateix poble de Toses.

   Està documentada la vinculació de Nevà amb els càtars. Un petit noble propietari del lloc, Hug de Nevà, va ser un conegut heretge càtar de finals del segle XII, i altres cavallers cognominats Nevà apareixen com a feudataris de la vall de Toses. A més hi ha la creença popular de que les runes escampades per l’obaga de la vall entre Nevà i Planoles, pertanyen a antics recintes càtars.

   A Nevà, s’arriba en cotxe per una carretera asfaltada que des de Planoles porta en 4 Km. fins el poble, des d’on surt una pista forestal en molt bones condicions que arriba fins al poble de Fornells de la Muntanya.

Toses

   El poble de Toses està situat a 1.444 m. d’alçada, al fons de l’estreta vall que forma la unió dels diferents torrents que davallen de les capçaleres del Rigard, al peu de la muntanya de Meians.

   Essent un dels més antics de la Vall de Ribes, el poble de Toses, citat ja al 839 dC. com a Tosos, era el centre jurisdiccional de la seva vall. Concretament ho era el Castell de Toses, que està a un quilòmetre per sobre del poble, pertanyent als Urtx, familia noble de la Cerdanya, i ben documentat des del segle XIII.

   Les cases de Toses, moltes restaurades recentment, tenen una disposició esglaonada, i donen una aparença fortificada a la població. L’arquitectura de Toses, amb trets particulars respecte els de la resta de la vall, destaca per la proliferació d’arcades, que ennobleixen el seu paisatge. Un altre tret característic, són els porxos, edificacions dedicades a l’ús agrícola i ramader que es troba al costat de cada casa formant un petit pati.

   Toses, que des de l’obertura de l’estació del ferrocarril transpirinenc, va dependre d’ell per a les seves comunicacions, ha aconseguit trencar en els darrers anys les dificultats per a arribar-hi amb cotxe, amb l’asfaltat de l’eix viari que des de Planès (Planoles) passa per Fornells i arriba al poble, així com el condicionament i asfaltat de l’accès des de la Collada que fa que amb només 9 min. es pugui anar des de Toses fins a les pistes d’esquí de La Molina.

Fornells de la Muntanya

   El poble de Fornells, a una alçada de 1.280 m. d’alçada, se situa al fons de la vall, en una zona on aquesta s’eixampla una mica deixant espai per al horts i prats de dall. El poble està històricament vinculat a Dòrria.

   Sembla que l’establiment de Fornells té el seu origen en el refugi hivernal dels habitants de Dòrria, que enlairada, és a l’hivern molt freda i ventosa, contrariament a Fornells, que està més a raser del fred i el vent, i on l’activitat no queda absolutament paralitzada a l’hivern. Encara avui, com a testimoni d’aquesta relació històrica, la parròquia de Sant Martí de Fornells és sufragania de la de Dòrria.

   Fornells gaudeix actualment de varis accessos. El primer és el que des de la Carretera N.152 a l’alçada de Dòrria davalla fins al poble. Un altre és la pista forestal en molt bon estat que l’uneix amb Nevà. Per últim hi ha la carretera que seguint el riu, passa per Fornells provinent de la N.152 a Planès (Planoles) i que arriba fins a la Collada passant pel poble de Toses.

Dòrria

   Dòrria, situat a 1.550 m. d’alçada, en un coster enlairat sobre la vall del Rigard, al vessant del solell de la Serra de Gorrablanc, és el poble més alt de la comarca del Ripollès i un dels més alts de tota Catalunya.

   És també un dels pobles històricament més importants de la vall de Toses. Dòrria apareix documentada ja com a Duaria, l’any 839 dC., i l’actual església de Sant Víctor va ser consagrada l’any 903, pel Bisbe Nantigís d’Urgell, pel que durant l’any 2003 es commemoraran els 1.100 anys d’aquell fet.

   Amb una gran riquesa ramadera per les extenses pastures de les que sempre ha disposat, Dòrria va arribar a ser una parroquia tan important com la de Toses, i durant els segles XVII i XVIII era on es reunien els regidors del municipi de Toses.

   Atravessat pel cami reial que unia les valls del Ter amb la Cerdanya, anomenat també Camí dels Carlins pels fets històrics que hi succeïren i al qual s’ha superposat el GR.11, el poble és un indret privilegiat per la seva situació enlairada des del qual es té una gran panoràmica de la Vall de Ribes.

   Dòrria, al qual s’arriba per una camí asfaltat de poc més de 1 Km. que surt de la mateixa carretera N.152, és un poble que ha sapigut conservar tot l’encant i rusticitat dels pobles de l’alta muntanya, pel que gaudeix d’una protecció urbanística especial i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Veïnat d’Espinosa

   Pertanyent a Dòrria i situat a 1.152 m. d’alçada, a mig camí entre Fornells i Planès, al peu de la carretera que uneix aquestes dues poblacions, Espinosa és un bonic conjunt de cases rústiques dedicades a l’agricultura i la ramaderia on actualment hi resideixen de forma permanent 3 persones.

   Antigament, a Espinosa hi havia la casa comunal de la baronia de Toses i més tard l’escola a la que anaven tots els nens del municipi.. La força del torrent que baixa dels cims de Dòrria i del mateix Rigard van estimular el seu aprofitament mitjançant la instal·lació d’un molí fariner i d’una central elèctrica.