Esplèndid edifici romànic del segle XI, d’una nau acabada amb un absis, i dues capelles laterals. Els elements més destacats del conjunt són la ferramenta de la porta, el campanar i les pintures romàniques de l’interior de la nau.

La porta del temple conserva l’antiga ferramenta d’ornamentació feta amb el ferro extret a les mines del poble. És un bon exemple del domini de la forja i el treball del ferro que a la comarca del Ripollès va tenir tan renom a l’època medieval.    El campanar romànic és rabassut i massís, decorat amb arcuacions llombardes, i un curiós sostre a dues aigües. És notable també la faixa de carreuons disposats en opus spicatum (tècnica constructiva utilitzada pels romans) que es pot veure a la façana principal.

   A l’interior es poden contemplar les pintures romàniques de finals del segle XII, excepcionals en tant que el seu Pantocràtor és l’únic representant a Catalunya de l’escola pirinenca, i pel fet de que les pintures murals s’estenen més enllà de l’absis ocupant el sostre i els laterals de la nau. Els originals de l’absis es conserven, juntament amb la seva biga policromada, des de 1952 al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), pel que les pintures d’aquesta part del temple i la biga han estat reproduïdes de forma fidel i acurada.

   Al MNAC es conserven moltes altres peces litúrgiques procedents d’aquest temple. Destaquen, entre aquestes, tres especialment. Una és el baldaquí, exposat de forma permanent dins de la col·lecció d’art romànic del museu, a la mateixa sala que les pintures de Sant Climent de Taüll, i que és un dels dos únics del seu tipus que s’han conservat a Catalunya. Les altres dues són els laterals de l’altar, pintures sobre fusta d’un excepcional valor artístic, en que l’autor, el Mestre de Soriguerola, va saber reflectir amb un gran dramatisme escenes del judici final, com la del pes de les ànimes o psicòstasi.

Per a visitar el temple, demaneu la clau a Cal Pep.

   Museu on podreu conèixer la vida dels pastors de la vall, a través d’una curada i interessant col·lecció d’eines, estris i remeis, mitjançant la qual, es mostra un mode de vida tradicional i una cultura que ha marcat profundament el caràcter de les poblacions del Pirineu, i en particular del municipi de Toses.

   L’església de Sant Martí de Fornells, és sufragània de la de Sant Víctor de Dòrria, el que estaria justificat pel suposat origen de la població.

   El temple és una peculiar construcció romànica (s. XII) que degut a les diverses modificacions i ampliacions en la nau original ha adquirit els volums actuals. La seva imatge rústica i enlairada es veu reforçada per la graciosa escalinata a la façana oriental i pel robust campanar de cadireta.

Per visitar el temple demaneu les claus a Cal Mestre.

   El temple d’aquest encisador petit nucli de població enlairat a 1550 metres d’alçada fou consagrat pel bisbe l’any 903, pel que durant l’any 2003 es celebren els actes de commemoració dels 1.100 anys d’aquest fet.

   Al llarg de la història s’han afegit diversos elements arquitectònics com la torreta del campanar, formant un bell conjunt arquitectònic que conserva al seu interior unes pintures romàniques de gran valor històric i artístic. Descobertes en el marc de les obres de la restauració duta a terme entre 1997 i 1999, i en la que també es van descobrir un bon nombre de restes humanes, són una de les troballes més importants dels darrers anys a Catalunya.

   Donada la seva excepcionalitat artística, i per tal de garantir la seva protecció, actualment l’accés a l’interior del temple és controlat, i les visites són limitades. Tot i així, a partir del 2003 s’establirà un servei de visites comentades la majoria de caps de setmana i vacances, per tal de que aquelles persones o grups interessades en visitar el temple i les seves pintures pugui fer-ho.

Per a més informació adreceu-vos al telèfon de l’Ajuntament de Toses.

- Descoberta de les pintures murals:

   Les pintures murals romàniques de l’església de Sant Víctor de Dòrria foren descobertes el novembre de 1997 quan, a partir d’un projecte de restauració de l’església promogut per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Bisbat de la Seu d’Urgell i l’Ajuntament de Toses, tècnics del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona van aprofitar per realitzar prospeccions a l’absis, a la volta i a les parets interiors per detectar algun indici de pintura de certa antiguitat. Sota cinc capes de guix i calç, agregades al mur en èpoques passades, van aparèixer les primeres mostres de pintura.

   En una església on les reformes i les ampliacions arquitectòniques van desdibuixar l’estructura primigènia, era impensable que hi hagués cap resta de pintura mural. Fetes les anàlisi, consultes i prospeccions oportunes es va confirmar la seva originalitat romànica, datable del segle XII. Un cop confirmades les seves característiques romàniques es va prioritzar la intervenció i es va procedir a la seva restauració.

   L’aspecte actual que presenten les pintures és el testimoni real que ens ha quedat del passat romànic de l’església desprès de les alteracions sofertes. No s’han reconstruït ni intentat millorar el seu aspecte estètic, ja que s’ha cregut oportú conservar-les en la seva originalitat.

- Descripció de les pintures murals:

   La zona central de la volta de l’absis quadrangular està presidida per una Maiestas Domini, a l’interior d’una màndorla ovalada, acompanyada pel tetramorf i una tríade d’àngels per banda, tot això envoltat, a la vegada, per una sanefa geomètrica. Al dessota de la sanefa, coincidint amb la zona semiabsidal, i a ambdues bandes del presbiteri, podem veure l’habitual agrupació d’apòstols en posició frontal, envoltada així mateix, per una altra franja decorativa diferent. La seqüència pictòrica és seguida, a la volta central, per una aurèola circular a la zona més alta, conservada parcialment, i on es representa a l’interior, un personatge assegut, que podria tractar-se de la Verge sense el nen. A cada costat hi ha dos àngels que sostenen la màndorla i enmig seu apareix la imatge d’un profeta. El frontís de l’arc triomfal presenta imatges d’arrel profana atesa la seva sensualitat. A la capella lateral dreta, a la vegada, es van descobrir unes pintures al tremp d’època posterior amb la imatge de dos personatges amb un fons estrellat.

   Situat a l’extrem del Raval de Nevà, l’església de Sant Cristòfol és un temple romànic del segle XI, del que resten dempeus les parets i el campanar. Ja al segle XVIII fou abandonada per trobar-se en estat precari, i la parroquialitat fou traslladada a una nova església dedicada a la Mare de Déu del Carme situada dins el nucli i a l’extrem oposat del poble respecte la primera.

Aquestes runes ens traslladen de manera evocadora al temps en que Nevà fou refugi dels càtars, la presència dels quals pot intuir-se en els diferents vestigis disseminats pels voltants del poble. De fet l’estratègic emplaçament de l’església de Sant Cristòfol, des d’on es domina una molt bona panoràmica de la vall de Toses i dels Plans de Nevà, podria justificar l’elecció d’aquesta ubicació, i la mateixa existència del seu esvelt campanar, per al seu ús amb finalitats més enllà de les estrictament religioses.

   Aquest és un temple de belles proporcions, que al segle XVIII va passar a ser l’església parroquial en substitució de la de Sant Cristòfol.

   El seu harmònic campanar i la senzillesa de formes fan d’ell un edifici completament integrat en el paisatge rural i bucòlic de Nevà. Destaca la creu en baix relleu que popularment es creu que prové de les runes presumiblement càtares dels afores del poble. Podem observar aquesta enigmàtica creu a la façana de la església de la Mare de Déu del Carme, al costat dret de l’entrada al temple. A l’interior podrem veure un dels rars exemples de decoració litúrgica del segle XVIII que resten a la Vall de Ribes.

Per a visitar el temple demaneu la clau a Cal Polla.